Urban Maputo

Comparteix:

Maputo

Descripció del municipi on es durà a terme la intervenció

 


Informació general

Població Maputo 2012: 1,194.121 total; 576.464 homes; 617.657 dones.

Població resident a assentaments informals: 80%

Idiomes (2007): portuguès (42,9%), xichangana (31,5%), xirhonga (9,7%), cichopi (3,3%), xitswa (3,5%), bitonga (2,8%), altres nacionals (4,4%), altres estrangeres (1,3%)

Religions (2007): zione (25,3%), catolicisme (23,1%), protestantisme (21,16%), islamisme (5,35%), altres (31,24%)

Funció principal: capital nacional, centre principal d’activitat económica, educativa i sanitària. 

Estructura econòmica: 20,2% del PIB de Moçambique. Major concentració nacional dels serveis, grans grups econòmics i empreses (públiques i privades). Sectors econòmics principals són (2002): comerç (16%), transport i comunicacions (17%), immobles i serveis a empreses (17%), serveis financers (15%) i indústria trasnformadora (13%). 

Estructures municipals públiques: Conselho Municipal de Maputo (CMM) i Governo da Cidade de Maputo.

Organització físico-administrativa del CMM: ciutat, districte urbà, barri, quarteirao, bloc, 10 famílies. 

Estructures administratives del CMM: CMM, Vereaçoes / Vereaçaos, Direccions municipals, Departaments municipals, Direccions de districte, Quarter secretaries, Quarteros, 10 famílies.

Competències municipals del CMM: Salut i acció social; Activitats econòmiques; Educació, cultura i esport; Infrastructures; Mercats i fires; Planejament Urbà i Ambient; Recursos Humans; Salubritat i Cementiris; Transport i trànsit. 

Fonts: Instituto Nacional de Estatística (2007, 2010, 2012), Governo da Cidade de Maputo, Conselho Municipal de Maputo, Wikipèdia, PEUMM 2007-08.   

 

Situació existent i problemàtica a la zona objecte del projecte

 

A Nivell polítiques públiques:

  • Les polítiques, programes i projectes públics no aborden el Dret a la Ciutat Integral i Inclusiu, ni la perspectiva de gènere i l’enfoc especial vers altres grups vulnerabilitzats. 
  • Respecte els propis barris informals, se’ls veu com a problema, no com a resultant; i  els Titulars de Drets com a beneficiaris, no com a actors amb drets. Tot i l’incipient enfoc cap a aquestes àrees, falta de visió de ciutat com a un conjunt, i sobretot vers les àrees informals com a part, excepte quan hi ha interessos partidistes estratègics.  
  • Les intervencions als Barris Informals acaben essent o són sectorials i de bàsics, o plans d’urbanització de mínims, estandarditzats i amb grups socials estereotipats; sense abordatge de les causes de les desigualtats, sobretot de gènere i grups més vulnerables; amb processos Top-Down (sovint sota interessos privats) amb participació, transparència i rendició de comptes simbòlics. Part del problema també el genera el que molts plans parcials o de millora de barris els realitzin consultories estrangeres sense experiència ni base de coneixement del context, especificitats i recursos, via concurs públic internacional. Gran part del gros de plans parcials d’urbanització i de requalificació realitzats als des de 2011, arrosseguen múltiples errors, especialment pel que fa als espais col·lectius (espai públic, equipaments i serveis, espais del transport i espais d’activitat terciària, col·lectius), i, per altra, gran part no és implementada a causa de la seva desconnexió amb les realitats, dinàmiques i recursos existents.
  • A nivell de recursos, l’administració en té una gran manca, a tots nivells, i els seus quadres parteixen d’una falta de formació especialitzada, qüestió que dificulta la millora dels barris informals a partir dels diversos vessants de polítiques públiques i tècniques a les pròpies accions en intervencions.
  • Així, la data pública en general és precària i poc profunditzada, i referent als Espais Col·lectius (ECs), aquesta és reduïda i arrossega múltiples errors i omissions, especialment quan els espais són comunitaris, privats i/o informals.
  • A més, es detecta que la coordinació de data i treball multisectorial entre Titulars de Responsabilitats i d’Obligacions (i entre aquests propis) és insuficient, i que per part del món acadèmic no s’ha generat una base de coneixement integral i multisectorial que recolzi les polítiques públiques.

George Dimitrov

 

Nivell polític, socioeconòmic i cultural

  • De 52854 habitants, hi domina 51% dones; 67% en edat activa (64% treballadors fora de GD, 46% desocupats i 70% sector informal); 35% dins llindar de la pobresa i 65% dins l'absoluta
  • A pesar d’avenços legislatius, igual que a la resta de la ciutat, hi domina un sistema patriarcal amb pràctiques i creences profundament masclistes (índex desigualtat 0,42), evidents en àmbits com l’analfabetisme, educació, món laboral o presa de decisió (familiar, social i pública), clarament representat també en els propis espais urbans, els usos que admeten i els seu ús.
  • Tot i que les estructures públiques de districte i de barri teòricament estan separades de les estructures polítiques, continua existint una gran jerarquia de poders i control per el partit FRELIMO. 
  • Tot i que existeix unes xarxes informals d’índole diversa, la prohibició de l’associacionisme i les organitzacions civils fora de l’àmbit del partir durant l’època social-marxista, ha perjudicat una major activitat i activisme social, i per tant el dinamisme, la presa de decisions i accions per part de la societat o els ses grups, molt marcats i controlats per les estructures de poders. 
  • A nivell cultural, una multiplicitat de centres religiosos diversos ha assolit un rol important a la vida quotidiana de la societat, tant pel que fa a les constants activitats religioses, com pel seu suport a les poblacions més vulnerables, com per la mediació en la resolució de conflictes, com per la creació d’espais col·lectius educatius, sanitaris, comunitaris, de formació, culturals, entre d’altres. 
  • La ciutadania de G.Dimitrov continua estant no apoderada (amb falta de capacitació i recursos reduïts, desinformació de drets, o no participació activa en presa de decisions). 
 

Nivell espacial:

  • L’àrea del projecte pateix de rics mediambientals i geo-climàtics degut a les constants inundacions a l’època de pluges, perjudicant la qualitat de l’espai construït, i l’ús i accessibilitat als espais col·lectius.
  • La població resident al barri i als seus adjacents és de baixos recursos (gran part de la supervivència centrada en el sector informal, sobretot activitat terciària) i es desplacen a peu llargues distàncies fins a la xarxa de transports col·lectiva per accedir als espais educatius, laborals, de salut, etc. Per tant, té dificultats per desplaçar-se a ECs fora de l’àmbit del barri i el seu entorn.
  • El barri, amb un teixit mixt però majoritàriament orgànic, té una xarxa viària irregular amb condicions precàries i deteriorades, i una profunda falta de connectivitat qualitativa i quantitativa entre els ECs per facilitar-n'hi l'accés i a les activitats que s’hi desenvolupen. Els grups vulnerables pateixen pels llargs i tortuosos desplaçaments quotidians, sobretot els infants, la gent gran i les persones amb discapacitats físiques; i d’inseguretat a les vies, per un costat per l’increment del trànsit rodat i amb poca consciència sobre le vianant, i per altra especialment a les hores nocturnes (18h-7h) per la falta d’il·luminació, afectant principalment a les nenes i dones i perjudicant la seva assistència i participació a les activitats que es desenvolupen als ECs, sobretot quan es pon el sol (activitats d’alfabetització, formació professional, culturals, de trobada, etc.).
  • La majoria dels seus espais públics i equipaments estan deteriorats.
  • El desconeixement de les autoritats de molts ECs (sobretot equipaments comunitaris) i de les múltiples activitats que allí s’hi desenvolupen, junt als problemes d’aïllament fisicofuncionals d’aquests degut a la manca d’accessibilitat i connectivitat, va a la contra del seu ús en un context on el sistema d’ECs és ja de per sí molt reduït.
  • D’altra banda, ens trobem davant una societat masclista amb un desequilibri molt gran entre els drets i deures de les dones i dels homes i els rols de poder, representat també en les tipologies d’espais destinats segons el gènere

 

 Estructures locals de barri:

  • 143 Chefes de Quarteirao de George Dimitrov i 3 Chefes de Quarteirao de Zimpeto, i  chefes das 10 familias de George Dimitrov.
  • Comissão de Chefes de Acompanhamento de SEC-GD

 

Membres del Quadre Tècnic:

  • Pelouro de Ordenamento Territorial, Ambiente e Urbanizaçao : Assentamentos Informais; Planos Urbanos; Estradas; Parques e Jardins; Ambiente e Salubridade
  • Pelouro de Desenvolvimento Local e Mercados: Mercados e Feiras.
  • Pelouro de Mobilidade, Transportes e Transito: Mobilidade; Transportes e Transito.
  • Pelouro de Saúde e Acçao Social: Saúde Pública; Acçao Social.
  • Vereação do Distrito Municipal KaMubukwana (DM5): Dep. de Bairros; Dep. De Serviços.
  • Direcção de Educação e Cultura da Cidade de Maputo: D.D de Educação, Cultura e Tecnologia (DM5).
  • Direcção de Gênero, Criança e Acçao Social da Cidade de Maputo: Serviços Distritais de Gênero, Criança e Acçao Social (DM5).
  • Electricidade de Moçambique: EDM (DM5).
  • Fundo de Investimento e Património do Abastecimento de Água.
  • Aguas da Regiao de Maputo.
  • Gawat.
  • Administraçao Nacional de Estradas

 

Consultoria de Participació Transversal i Gènere:

 Associação Sócio-Cultural Horizonte Azul (ASCHA)

  

Formadors/es externs/es d’activitats participatives:

  • ASCHA
  • Joaquim Romero de Tejada, Agencia Metropolitana de Transportes de Maputo
  • Teles Ribeiro, UNICEF
  • Denise Coletta, UNHabitat
  • Moisés Francisco, Kaya Clinica
  • Arquitectura Sense Fronteres

  

Dinamitzadors/es d’activitats Participatives:

  • ASCHA
  • Jessica Lage, arquitecta
  • Ana Fernándes, arquitecta
  • Silvia Jorge, arquitecta
  • Denise Coletta, UNHabitat
  • Moisés Francisco, Kaya Clinica

 

Residents de les Activitats Participatives:

  • Capacitació en Participació Transversal I Enfoc de Gènere: noies, dones, gent gran i persones amb mobilitat reduida i discapacitat  intelectual, de les zones A, B, C i D, i organitzacions de gènere i acció social.
  • Workshop Participatiu amb infants per al Disseny d’Espais Públics: 10 estudiants de primària de l’Escola Comunitària Sao Francisco Xavier i Escola Primaria 1 de Junho, junt a 2 professors. 

 

Jornades Participatives:

  • Mesa I   – Quadre Tècnic
  • Mesa II  – Responsables d’Equipaments i Serveis (Directors de 4 Escolas, UrbeLimpa, PRM)
  • Mesa III – Comissió de Chefes d’Acompanyament de SEC-GD i Organitzacions de Millora Urbana (Chefes de les 11 divisions, Kaya Clinica, Mercados-Cruz Vermelha)
  • Mesa IV – Dones (Zona A, B, C e D)
  • Mesa V  – Gent Gran , i persones amb mobilitat reduïda i discapacitat Intel·lectual (Zona A, B, C e D)